La implantació dels mitjans tecnològics al món de l’educació ha portat a una visió diferent i nova de la relació entre el professor i l’estudiant.No es pot negar que l’aportació que ha fet la tecnologia a l’educació ha suposat un gran avenç en tot el procés didàctic d’ensenyament-aprenentatge. La tecnologia ens ajuda a millorar la qualitat de la pràctica educativa. De totes maneres això suposa adaptar-se a uns canvis que afecten tant la manera d’ensenyar com d’aprendre. Implica una formació bàsica i continuada, tenir una infraestructura que permeti l’aplicació plena de les TIC, fer canvis organitzatius al centre, estar motivat per acceptar aquestes noves pràctiques i veure la necessitat d’estar al dia en aquesta matèria, el que es coneix com alfabetització digital. (Això de vegades és dificil d’aconseguir en segons quins sectors de professors).L’ensenyament no pot mantenir-se al marge de tots aquests avenços. Faciliten la tasca educativa a l’hora de fer presentacions, exposicions, etc. Ens ofereix una gran rapidesa en la comunicació i una interactuació entre professor i alumne (bolgs, correu, intercanvi d’informació, foros etc.).Potser un dels principals avantatges és la possibilitat d’ensenyar i aprendre des de la distància i permet mètodes didàctics alternatius als tradicionals que permeten als estudiants aprendre a través del treball en grup, la col.laboració i l’intercanvi de coneixements.Les TIC ben utilitzades per tant , han de promoure l’intercanvi i el contrast de punts de vista per a construir l’aprenentatge.
Però no tot són avantatges, també poden presentar algun inconvenient. Alguns defensen la idea de que no tothom pot tenir accés a aquestes noves tecnologies i això pot crear diferències socials . Nosaltres creiem que això cada vegada és menys significatiu, però cal tenir-ho present.Un altra inconvenient podria ser el fet de que cada vegada els alumnes són més dependents de la tecnologia i poden arribar a ser uns analfabets en els mètodes tradicionals ,que no s’han de deixar totalment de costat.No podem oblidar que el contacte directe entre persones pot ser molt més enriquidor que la comunicació a distància, per tant pensem que trobar la justa mesura i l’equilibri entre aquests mètodes és un repte que s’ha de plantejar el món educatiu
